Espai escollit
L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat molt clara perquè hi vaig moltes vegades a comprar.
Situació plantejada
He fet l’exercici en un context real: estava al café amb uns amics i els he explicat el recorregut mentre que havia de fer al supermercat seguint la meua llista de la compra, que consistia en: daurada (peix), suc de pinya i iogurts.
El punt A era la peixateria i el punt B la zona de lactis.
Els he explicat que començava en la peixateria (zona del fons del supermercat), després havia de continuar pel passadís final que creua tota la tenda, girar cap a l’esquerra al corredor on estan els sucs per agafar el suc de pinya, i finalment girar a la dreta a la zona de lactis, on es troben els iogurts.
El recorregut, per tant, no era estrictament lineal, sinó amb dos girs seguint una seqüència funcional marcada per la lògica de la compra.
Estratègia utilitzada per facilitar l’orientació
En el mapa que he dibuixat i he passat a net, he utilitzat:
- Una planta simplificada (no totalment proporcional, sinó basada en el record)
- Zones diferenciades per categories (peixateria, sucs, lactis…)
- Fletxes marcant el recorregut amb altre color
- Punts d’inici i final clarament indicats
- Elements estructurals que ajuden a ubicar-se (carrer, passadís, prestatgeries, caixes)
He prioritzat els punts de referència més que no la mida exacta de l’espai. El meu model mental no es basa tant en distàncies com en categories de producte.
En fer l’exercici, m’he adonat que:
- El model mental que construïm d’un espai comercial està molt vinculat a l’ús que en fem.
- Recorde millor les zones per funció (peix, sucs, lactis) que no per forma arquitectònica.
- Els corredors actuen com a eixos estructuradors.
- Els canvis d’il·luminació i materials (zona fresca vs. prestatgeries) també ajuden a orientar-se.
Una dificultat habitual és que els espais comercials estan pensats per generar recorreguts no lineals i fomentar el consum, cosa que pot desorientar si busques una cosa concreta.
Els elements que més m’ajuden a navegar són:
- La senyalística superior.
- La repetició estructural dels passadissos.
- Els punts “àncora” (com la peixateria o la caixa).
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
Gràcies!
Anna Solé
Hola, Elisabeth, hola, Anna,
La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.
Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.
En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.
Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.
Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).
En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.