Publicat per

PAC 2. Exploració de possibilitats

Publicat per

PAC 2. Exploració de possibilitats

Hola, Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi de la senyalètica…
Hola, Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi…

Hola,

Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi de la senyalètica de la nova Estació d’Autobusos de Lleida.

He començat fent una anàlisi de l’estat actual de la senyalització, identificant tant les seves mancances com els punts forts. A partir d’aquí, he treballat un estudi de referents i llenguatges visuals, explorant diferents formes de sistemes de wayfinding, materials, tipografies, paletes cromàtiques i usos de la iconografia. L’objectiu ha estat definir quins elements poden millorar la claredat, la coherència i l’experiència global de l’usuari dins l’espai.

Per a la primera hipòtesi, m’he inspirat en entorns institucionals contemporanis, amb una senyalització funcional, directa i molt clara. És un sistema basat en la simplicitat i la lectura immediata, que prioritza l’eficiència per sobre de l’experiència. Tot i ser molt efectiva a nivell funcional, pot resultar una mica freda i impersonal. En aquest cas, la proposta parteix d’una millora del sistema actual, sobretot pel que fa a la coherència visual i la jerarquia dels elements.

Per a la segona hipòtesi, he treballat a partir del context de l’espai i de la identitat de la ciutat de Lleida, entesa com un lloc amb un fort vincle amb el seu patrimoni i la seva història. En aquest sentit, he volgut integrar la memòria de l’antiga farinera present en l’edifici com a part del relat del projecte, generant una senyalització més narrativa, integrada i amb més càrrega experiencial.

Les dues hipòtesis poden funcionar correctament si estan ben desenvolupades, però la segona implica una major complexitat en termes d’execució, manteniment i costos. Quina de les dues creieu que té més potencial en aquest context?

Debat3el PAC 2. Exploració de possibilitats

  1. Meritxell Martí I Martínez says:

    Hola Henriette,
    em sembla una proposta molt interessant. Les dues hipòtesis son molt diferents però tenen coherència. En aquest context, contestant a la teva pregunta, tot i tenir costos més elevats, tiraria la segona opció ja que fa de l’estació un lloc molt més agradable i a més a més transmet la història del territori de forma indirecta. El més important per la segona opció jo diria que és l’elecció correcta dels materials per tal de que arribi correctament el missatge que vols transmetre i potser algun panell informatiu que expliqui una mica d’història breu per integrar l’usuari i que pugui tenir una experiència completa pel que fa al disseny.

    Salutacions,
    Meritxell Martí

  2. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Meritxell,

    Moltes gràcies pel teu feedback. Personalment, també em tira més la segona opció, sobretot perquè tinc certa història amb la ciutat i amb l’antiga estació d’autobusos. És d’apreciar que a la ciutat s’hagi volgut innovar i, tot i així, mantenir espais antics amb una gran personalitat i recorregut al darrere. Per la proposta final, havia pensat com tu dius, incloure unes senyals narratives del propi espai, que crec que van alineades amb el que comentes del panell informatiu.

    Salutacions,

    Bea

  3. Iker Manchado Lozano says:

    Hola, Henriette!
    A nivell general, crec que has plantejat dues hipòtesis molt vàlides i ben enfocades, i considero que totes dues podrien funcionar correctament si es desenvolupen amb criteri.
    Dit això, tenint en compte que es tracta de l’Estació d’Autobusos de Lleida, un espai amb molt trànsit de persones, sovint no habituals, penso que la funció principal de la senyalètica hauria de ser comunicar i guiar els usuaris de la manera més clara, ràpida i intuïtiva possible.
    Per aquest motiu, personalment m’inclino cap a la hipòtesi 1. Un redisseny institucional contemporani pot resultar més familiar i fàcilment recognoscible per a la majoria d’usuaris, fet que pot millorar la comprensió del sistema de senyalètica. A més, el fet que sigui institucional no implica necessàriament que hagi de ser un sistema avorrit o antiquat; es pot treballar des d’un llenguatge perfectament modern i actual.
    Pel que fa a la segona proposta, també em sembla interessant i amb potencial, però és cert que per a usuaris que no tenen cap vinculació amb Lleida, potser no és evident la referència a la farinera de la Meta i als Daus. Això podria fer que el sistema perdi part de la seva claredat i immediatesa comunicativa.
    En qualsevol cas, crec que has desenvolupat dues línies molt sòlides i, tal com comentaves, si es treballen bé i amb pensament crític, totes dues poden arribar a funcionar molt bé.
    Salutacions,

Publicat per

Anàlisis sistema de senyalètica — Faro Fitness

Publicat per

Anàlisis sistema de senyalètica — Faro Fitness

Punt de partida Per aquesta PAC he treballat el sistema de senyalètica del gimnàs Faro Fitness Center situat a centre de Reus.…
Punt de partida Per aquesta PAC he treballat el sistema de senyalètica del gimnàs Faro Fitness Center situat a…

Punt de partida

Per aquesta PAC he treballat el sistema de senyalètica del gimnàs Faro Fitness Center situat a centre de Reus.

El meu objectiu és millorar l’orientació dins l’espai i donar coherència visual a la senyalització, ja que actualment és bastant caòtica i poc efectiva.

Anàlisi d’usuaris

El gimnàs té un perfil d’usuaris bastant concret:

  • Predomina gent adulta i gent gran (entre 25 a 60)

  • Gran part del percentatje de dones sols asisteixen a classes dirigides

  • Homes més presents a zona de màquines i musculació

  • Pocs joves i infants sols en les activitats d’arts marcxials especifiques per a ells

 

Això m’ha fet pensar que la senyalètica ha de ser:

  • molt clara

  • fàcil de llegir

  • intuïtiva

Problemes detectats

Després d’analitzar l’espai, he detectat diversos problemes:

  • Els vestuaris femenins i adaptats estan poc visibles

  • La gent nova es pot desorientar fàcilment

  • Hi ha molts cartells però sense coherència visual

  • La informació està mal col·locada

  • Alguns elements no es veuen bé (com les màquines)

En general, el problema no és la falta d’informació sinó com està organitzada

El sistema ha de resoldre:

  • Orientació cap a vestuaris (principalmet al femeni)

  • Localització de zones (màquines, classes, etc.)

  • Senyalització coerent amb l’estetica del centre i amb una estructura clara

  • Normes d’ús mes clares i acot amb l’estetica del centre

  • Informació de màquines de forma visual a mitja/llarga distancia

 

Exploració d’idees

Hipòtesi 1 — Sistema per recorregut

He pensat en un sistema molt funcional, basat en guiar l’usuari amb fletxes i senyals clares.

Idees:

  • Cartells sobre portes

  • Fletxes grans a les parets

  • Poc ús de color

Reflexió: Crec que funciona bé per gent gran i és molt clar, però potser queda massa simple i poc atractiu.

Hipòtesi 2 — Sistema per zones

També he provat una opció més visual, diferenciant cada zona amb colors i icones.

 Idees:

  • Colors per tipus d’activitat

  • Icones de grups musculars

  • Diferenciar espais amb codis visuals

 Reflexió: És més atractiu i intuïtiu, però pot generar massa soroll visual si no es controla.

 

Decisió

Finalment crec que la millor opció és combinar les dues idees:

  • Fer un sistema clar i funcional (recorregut)

  • Però afegint suport visual amb colors i icones (zones)

Així es pot aconseguir equilibri entre claredat i identitat visual

Debat1el Anàlisis sistema de senyalètica — Faro Fitness

  1. Manel Font Ruiz says:

    Hola Laura,
    M’ha semblat una proposta molt clara i ben enfocada, sobretot en la manera com expliques els usuaris i les seves necessitats, que ajuda molt a entendre el context del gimnàs. També trobo molt encertat que detectis que el problema principal no és la falta d’informació sinó com està organitzada. La combinació que proposes entre sistema per recorregut i sistema per zones em sembla molt bona, perquè permet treballar tant la claredat com la part més visual. Potser podries reforçar aquesta idea definint una mica més com es veu això en punts concrets, com per exemple a l’entrada (amb un mapa clar) o en els vestuaris, que comentaves que són difícils de trobar.
    Una altra idea podria ser incorporar algun element molt visible des de lluny, com números grans o icones molt simples, sobretot per ajudar a orientar-se ràpidament dins del gimnàs.
    Crec que tens una base molt bona i que amb aquests petits ajustos pot quedar un sistema molt clar i funcional.

Publicat per

PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

Publicat per

PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La idea és: entres…
IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La…

IDEA GENERAL

Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”.

 

La idea és: entres al pavelló i ja saps on anar

No vull que siga un sistema de llegir, sinó de moure’s.

  • ha de ser intuïtiu
  • ha de funcionar en moviment
  • ha de ser molt visual

     

QUÈ NECESSITA EL SISTEMA

Ho he dividit molt simple:

  • orientar-se
  • saber on estàs
  • arribar a un lloc
  • no perdre’s
  • sentir-se segur
  • I sobretot: no dependre del text

Si has de parar a llegir, ja no funciona

 

COM FUNCIONA EL SISTEMA (EN EL MEU CAP)

És com una seqüència:

ENTRES → ENTENS → CAMINES → ARRIBES

  • mapa = entendre tot
  • fletxes = seguir
  • colors = saber on vas
  • senyals = confirmar

 És com un “guia invisible”

ON ES PERD LA GENT

Punts clau:

  • entrada (primer impacte, no hi ha mapa)
  • passadissos (dubtes constants)
  • cruïlles (decisions)
  • arribada (confirmar si és correcte)

Si és complicat, no es llig caminant

No és per llegir, és per entendre ràpid

El color és el que realment guia

Si no s’entén en 1 segon → fora

CONCLUSIONS EXTRETES DE L’ANÀLISI

  • contrast
  • claredat
  • veure-ho des de lluny
  • no saturar
  • que siga inclusiu

menys informació = millor orientació

Encara no tinc una solució clara.

Però el que més m’interessa és:

  • que no depenga del text
  • que es puga entendre caminant
  • que el cos siga qui entén el sistema

Ha de ser quasi instintiu

 

Debat4el PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola, Elizabeth!
    M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.

    Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.

    Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.

    Gràcies, Anna

  2. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç. 

    M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment. 

    Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.

  3. Anna Petrus Rodriguez says:

    Hola Elizabeth!

    M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.

    També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.

    Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.

    En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.

  4. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.

    Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.

Publicat per

Debat – El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

Debat – El paper del disseny en la senyalística

Per aquesta activitat vaig decidir triar el mercat del meu poble, Mercat Municipal de Torelló. És un espai que feia temps que no hi entrava, i em va semblar una oportunitat interessant observar-lo amb més atenció. Explicació del recorregut i circulació de l’espai   He imaginat explicar el recorregut a un amic que arriba al pàrquing i necessita anar fins al forn de pa del mercat. El recorregut que li explicaria seria sortir del pàrquing, atravessar el pas de peatons,…
Per aquesta activitat vaig decidir triar el mercat del meu poble, Mercat Municipal de Torelló. És un espai que…

Per aquesta activitat vaig decidir triar el mercat del meu poble, Mercat Municipal de Torelló. És un espai que feia temps que no hi entrava, i em va semblar una oportunitat interessant observar-lo amb més atenció.

Explicació del recorregut i circulació de l’espai

 

He imaginat explicar el recorregut a un amic que arriba al pàrquing i necessita anar fins al forn de pa del mercat. El recorregut que li explicaria seria sortir del pàrquing, atravessar el pas de peatons, seguir cap a l’entrada del mercat i després caminar pel passadís central, girar cap a l’esquerra i després seguir recte fins arribar al forn de pa.

Per dibuixar el mapa he intentat recordar sobretot els elements que em serveixen per orientar-me: l’entrada principal, el passadís central i les zones on hi ha les parades. No he dibuixat tots els detalls, només els punts que per mi són importants per moure’m dins l’espai.

Una cosa que ajuda molt a orientar-se és tenir referències com l’entrada, els passadis o algunes parades que són fàcils de reconèixer. En canvi, si és la primera vegada que hi vas pot costar una mica trobar alguna parada concreta localitzada més a l’interior perquè no hi ha senyalització dins del mercat.

Crec que elements com un totén de les parades a l’entrada o senyals que indiquin les diferents zones del mercat podrien ajudar molt a millorar l’orientació.

Debat0el Debat – El paper del disseny en la senyalística

No hi ha comentaris.

Publicat per

Debat – El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

Debat – El paper del disseny en la senyalística

Explicació del recorregut i circulació de l’espai El mapa representa el recorregut principal de visita dins del Monestir de Sant Pere de…
Explicació del recorregut i circulació de l’espai El mapa representa el recorregut principal de visita dins del Monestir de…

Explicació del recorregut i circulació de l’espai

El mapa representa el recorregut principal de visita dins del Monestir de Sant Pere de Rodes i permet comprendre com es mouen els visitants a través dels diferents espais del conjunt arquitectònic.

L’itinerari comença a la zona d’entrada i sortida del recinte, des d’on els visitants accedeixen al pati central. Aquest espai actua com a punt inicial de distribució cap a altres zones del monestir. Des d’aquest punt, el recorregut continua cap a l’eslgèsia, que funciona com un dels principals espais de connexió entre les diferents sales i nivells de l’edifici.

A partir de l’eslgèsia, els visitants poden accedir a diferents dependències del monestir i continuar el recorregut fins arribar al claustre, un dels espais principals del conjunt patrimonial. Aquest recorregut combina espais oberts on es pot accedir al claustre inferiror, al propi claustre i a la part superior, connectats mitjançant passadissos i escales.

L’anàlisi del recorregut permet identificar diversos punts on la circulació pot generar confusió. Alguns trams del recorregut no tenen continuïtat directa o requereixen retrocedir pel mateix camí per continuar la visita, fet que pot dificultar l’orientació dels visitants. A més, determinats accessos a sales o zones del monestir no estan clarament identificats, cosa que pot provocar que alguns espais passin desapercebuts.

En el mapa també s’identifiquen alguns punts estratègics on seria convenient incorporar mapes o elements d’orientació, especialment a l’entrada del recinte i en zones de canvi de direcció del recorregut. Aquestes intervencions permetrien reforçar la comprensió de la circulació dins del monestir i facilitar una experiència de visita més clara i intuïtiva.

Debat1el Debat – El paper del disseny en la senyalística

  1. Leila Da Silva Lima says:

    Hola Manel, trobo interessant el teu mapa perquè ajuda a entendre bastant bé com es fa el recorregut pel monestir. Sobretot es veu clar que el pati i l’església funcionen com a punts des d’on es distribueix la visita cap a altres espais. També em sembla encertat que comentis que hi ha zones on pot ser fàcil desorientar-se, perquè en edificis històrics amb molts passadissos i escales això passa sovint. Potser tenir algun mapa o indicació més clara en aquests punts ajudaria bastant als visitants.

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Hola, En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat 27/02. A continuació,…
Hola, En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat…

Hola,

En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat 27/02.

A continuació, les suggerencies de millora que he trobat:

 

Moltes gràcies,

Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria. Lliurament de l'activitat PAC1 …
Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria. Lliurament de l'activitat PAC1…

Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria.

Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Hola, Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn industrial on l’entrada…
Hola, Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn…

Hola,

Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn industrial on l’entrada de visitants externs requereix un procés de registre i control d’accés bastant estructurat. Per aquest motiu, sovint he d’explicar aquest recorregut a persones que visiten les instal·lacions per primera vegada.

El procés comença abans de l’arribada dels visitants. Prèviament aviso al departament anomenat Bàscula de la seva visita, indicant el dia, l’hora i les dades d’identificació de les persones que accediran al recinte. Quan els visitants arriben a la fàbrica, el primer punt al qual s’han de dirigir és precisament Bàscula (1), on recullen les targetes de visitant necessàries per moure’s dins del recinte.

Un cop disposen de la targeta, els visitants han de dirigir-se a la zona d’aparcament. Des d’allí continuen el recorregut a peu fins al punt d’accés al recinte (2), on han de validar la targeta per poder entrar. A partir d’aquest punt, el recorregut continua fins a l’edifici d’oficines (3), situades davant d’un pas de sebra marcat al terra que connecta el recorregut de vianants amb l’entrada de l’edifici. Finalment, pujant unes escales, arriben a la recepció (4). El personal d’atenció avisa de la seva arribada, fan emplenar unes dades, i jo baixo a rebre’ls mentre esperen a la sala d’espera.

Per facilitar l’orientació en el mapa, he utilitzat una estratègia basada en punts clau del recorregut numerats (Bàscula, aparcament, accés i recepció) i una línia de color blau que indica el trajecte que han de seguir els visitants. Aquesta simplificació permet comprendre ràpidament l’ordre dels espais i la seqüència de moviments necessaris per arribar al destí final.

Diagrama d'accés a les oficines de la fàbrica.

Una de les dificultats principals en aquest tipus d’espais és que es tracta d’un entorn industrial amb edificis grans i funcions molt específiques, cosa que pot generar desorientació en persones que hi accedeixen per primera vegada. En aquest cas, elements com els punts de control d’accés, els camins marcats per a vianants o els passos de zebra esdevenen referències importants que ajuden a construir el model mental de l’espai i faciliten la navegació dins del recinte.

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Neus,

    Tens tota la raó, no es pot comparar un espai gran amb un petit pel que fa a la orientació. Una de les coses que més em va sorprendre del meu lloc de feina és que just davant de l’ascensor, hi ha un cartell on indica què hi ha a cada planta (són 8 plantes), però dins de l’ascensor no hi ha res més, i tampoc a les plantes. Vaig haver de fer una foto del cartell, per consultar-lo cada vegada que havia de canviar de planta, per no haver de baixar a baix, fins que m’ho vaig aprendre de memòria. Tot això es podria solventar molt fàcilment posant indicacions a dins de l’ascensor o un cartell informatiu a cada planta.

    Tindria molts exemples per analitzar, és una llàstima no poder triar aquest espai per qüestions de privacitat, però hi ha molt a millorar i moltes senyals facilitaríen molt l’ús de les instalacions als usuaris, tant nous com veterans.

    Bea

  2. Leila Da Silva Lima says:

    El teu exemple m’ha semblat interessant perquè no és un espai fàcil per a algú que entra per primera vegada, normalment aquests en tipus d’espai no pensem gaire quan parlem de senyalètica. El lloc que has triat té un recorregut una mica llarg abans d’arribar a les oficines i és normal que algú dubti si no coneix el lloc. El mapa ajuda a veure el recorregut d’una manera més clara, sobretot amb els punts que marques. En llocs així jo també acostumo a fixar-me molt en coses concretes com l’aparcament o l’entrada de l’edifici per saber si vaig bé.
    Encara que hi hagi indicacions, moltes vegades la gent busca referències molt concretes per saber si va bé, com un edifici, una porta o algun element visible del recorregut. En aquest sentit crec que el mapa ajuda a entendre aquests punts clau del trajecte.
    Penso que la proposta és un bon exemple de com simplificar un recorregut que en realitat té bastants passos, i això fa que sigui més fàcil d’explicar a algú que no coneix l’espai.

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Espai escollit L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat…
Espai escollit L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una…

Espai escollit

L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat molt clara perquè hi vaig moltes vegades a comprar.

Situació plantejada

He fet l’exercici en un context real: estava al café amb uns amics i els he explicat el recorregut mentre que havia de fer al supermercat seguint la meua llista de la compra, que consistia en: daurada (peix), suc de pinya i iogurts.

El punt A era la peixateria i el punt B la zona de lactis.

Els he explicat que començava en la peixateria (zona del fons del supermercat), després havia de continuar pel passadís final que creua tota la tenda, girar cap a l’esquerra al corredor on estan els sucs per agafar el suc de pinya, i finalment girar a la dreta a la zona de lactis, on es troben els iogurts.

El recorregut, per tant, no era estrictament lineal, sinó amb dos girs seguint una seqüència funcional marcada per la lògica de la compra.

Estratègia utilitzada per facilitar l’orientació

En el mapa que he dibuixat i he passat a net, he utilitzat:

  • Una planta simplificada (no totalment proporcional, sinó basada en el record)
  • Zones diferenciades per categories (peixateria, sucs, lactis…)
  • Fletxes marcant el recorregut amb altre color
  • Punts d’inici i final clarament indicats
  • Elements estructurals que ajuden a ubicar-se (carrer, passadís, prestatgeries, caixes)

He prioritzat els punts de referència més que no la mida exacta de l’espai. El meu model mental no es basa tant en distàncies com en categories de producte.

En fer l’exercici, m’he adonat que:

  • El model mental que construïm d’un espai comercial està molt vinculat a l’ús que en fem.
  • Recorde millor les zones per funció (peix, sucs, lactis) que no per forma arquitectònica.
  • Els corredors actuen com a eixos estructuradors.
  • Els canvis d’il·luminació i materials (zona fresca vs. prestatgeries) també ajuden a orientar-se.

Una dificultat habitual és que els espais comercials estan pensats per generar recorreguts no lineals i fomentar el consum, cosa que pot desorientar si busques una cosa concreta.

Els elements que més m’ajuden a navegar són:

  • La senyalística superior.
  • La repetició estructural dels passadissos.
  • Els punts “àncora” (com la peixateria o la caixa).

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
    Gràcies!
    Anna Solé

  2. Helena Garmendia Hijarrubia says:

    Hola, Elisabeth, hola, Anna,

    La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.

    Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a  estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.

    En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.

    Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.

    Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).

    En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.

Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Benvinguts i benvingudes!
Publicat per

Benvinguts i benvingudes!

Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions…
Hola! Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora. Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran…

Hola!

Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.

Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.

L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura. 

Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.

Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!

 

Debat0el Benvinguts i benvingudes!

No hi ha comentaris.

Les intervencions estan tancades.