Publicat per

PAC 2. Exploració de possibilitats

Publicat per

PAC 2. Exploració de possibilitats

Hola, Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi de la senyalètica…
Hola, Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi…

Hola,

Us deixo a continuació el procés que he seguit i les dues propostes / hipòtesis per a l’anàlisi de la senyalètica de la nova Estació d’Autobusos de Lleida.

He començat fent una anàlisi de l’estat actual de la senyalització, identificant tant les seves mancances com els punts forts. A partir d’aquí, he treballat un estudi de referents i llenguatges visuals, explorant diferents formes de sistemes de wayfinding, materials, tipografies, paletes cromàtiques i usos de la iconografia. L’objectiu ha estat definir quins elements poden millorar la claredat, la coherència i l’experiència global de l’usuari dins l’espai.

Per a la primera hipòtesi, m’he inspirat en entorns institucionals contemporanis, amb una senyalització funcional, directa i molt clara. És un sistema basat en la simplicitat i la lectura immediata, que prioritza l’eficiència per sobre de l’experiència. Tot i ser molt efectiva a nivell funcional, pot resultar una mica freda i impersonal. En aquest cas, la proposta parteix d’una millora del sistema actual, sobretot pel que fa a la coherència visual i la jerarquia dels elements.

Per a la segona hipòtesi, he treballat a partir del context de l’espai i de la identitat de la ciutat de Lleida, entesa com un lloc amb un fort vincle amb el seu patrimoni i la seva història. En aquest sentit, he volgut integrar la memòria de l’antiga farinera present en l’edifici com a part del relat del projecte, generant una senyalització més narrativa, integrada i amb més càrrega experiencial.

Les dues hipòtesis poden funcionar correctament si estan ben desenvolupades, però la segona implica una major complexitat en termes d’execució, manteniment i costos. Quina de les dues creieu que té més potencial en aquest context?

Debat3el PAC 2. Exploració de possibilitats

  1. Meritxell Martí I Martínez says:

    Hola Henriette,
    em sembla una proposta molt interessant. Les dues hipòtesis son molt diferents però tenen coherència. En aquest context, contestant a la teva pregunta, tot i tenir costos més elevats, tiraria la segona opció ja que fa de l’estació un lloc molt més agradable i a més a més transmet la història del territori de forma indirecta. El més important per la segona opció jo diria que és l’elecció correcta dels materials per tal de que arribi correctament el missatge que vols transmetre i potser algun panell informatiu que expliqui una mica d’història breu per integrar l’usuari i que pugui tenir una experiència completa pel que fa al disseny.

    Salutacions,
    Meritxell Martí

  2. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Meritxell,

    Moltes gràcies pel teu feedback. Personalment, també em tira més la segona opció, sobretot perquè tinc certa història amb la ciutat i amb l’antiga estació d’autobusos. És d’apreciar que a la ciutat s’hagi volgut innovar i, tot i així, mantenir espais antics amb una gran personalitat i recorregut al darrere. Per la proposta final, havia pensat com tu dius, incloure unes senyals narratives del propi espai, que crec que van alineades amb el que comentes del panell informatiu.

    Salutacions,

    Bea

  3. Iker Manchado Lozano says:

    Hola, Henriette!
    A nivell general, crec que has plantejat dues hipòtesis molt vàlides i ben enfocades, i considero que totes dues podrien funcionar correctament si es desenvolupen amb criteri.
    Dit això, tenint en compte que es tracta de l’Estació d’Autobusos de Lleida, un espai amb molt trànsit de persones, sovint no habituals, penso que la funció principal de la senyalètica hauria de ser comunicar i guiar els usuaris de la manera més clara, ràpida i intuïtiva possible.
    Per aquest motiu, personalment m’inclino cap a la hipòtesi 1. Un redisseny institucional contemporani pot resultar més familiar i fàcilment recognoscible per a la majoria d’usuaris, fet que pot millorar la comprensió del sistema de senyalètica. A més, el fet que sigui institucional no implica necessàriament que hagi de ser un sistema avorrit o antiquat; es pot treballar des d’un llenguatge perfectament modern i actual.
    Pel que fa a la segona proposta, també em sembla interessant i amb potencial, però és cert que per a usuaris que no tenen cap vinculació amb Lleida, potser no és evident la referència a la farinera de la Meta i als Daus. Això podria fer que el sistema perdi part de la seva claredat i immediatesa comunicativa.
    En qualsevol cas, crec que has desenvolupat dues línies molt sòlides i, tal com comentaves, si es treballen bé i amb pensament crític, totes dues poden arribar a funcionar molt bé.
    Salutacions,

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Hola, En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat 27/02. A continuació,…
Hola, En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat…

Hola,

En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat 27/02.

A continuació, les suggerencies de millora que he trobat:

 

Moltes gràcies,

Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Hola, Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn industrial on l’entrada…
Hola, Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn…

Hola,

Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn industrial on l’entrada de visitants externs requereix un procés de registre i control d’accés bastant estructurat. Per aquest motiu, sovint he d’explicar aquest recorregut a persones que visiten les instal·lacions per primera vegada.

El procés comença abans de l’arribada dels visitants. Prèviament aviso al departament anomenat Bàscula de la seva visita, indicant el dia, l’hora i les dades d’identificació de les persones que accediran al recinte. Quan els visitants arriben a la fàbrica, el primer punt al qual s’han de dirigir és precisament Bàscula (1), on recullen les targetes de visitant necessàries per moure’s dins del recinte.

Un cop disposen de la targeta, els visitants han de dirigir-se a la zona d’aparcament. Des d’allí continuen el recorregut a peu fins al punt d’accés al recinte (2), on han de validar la targeta per poder entrar. A partir d’aquest punt, el recorregut continua fins a l’edifici d’oficines (3), situades davant d’un pas de sebra marcat al terra que connecta el recorregut de vianants amb l’entrada de l’edifici. Finalment, pujant unes escales, arriben a la recepció (4). El personal d’atenció avisa de la seva arribada, fan emplenar unes dades, i jo baixo a rebre’ls mentre esperen a la sala d’espera.

Per facilitar l’orientació en el mapa, he utilitzat una estratègia basada en punts clau del recorregut numerats (Bàscula, aparcament, accés i recepció) i una línia de color blau que indica el trajecte que han de seguir els visitants. Aquesta simplificació permet comprendre ràpidament l’ordre dels espais i la seqüència de moviments necessaris per arribar al destí final.

Diagrama d'accés a les oficines de la fàbrica.

Una de les dificultats principals en aquest tipus d’espais és que es tracta d’un entorn industrial amb edificis grans i funcions molt específiques, cosa que pot generar desorientació en persones que hi accedeixen per primera vegada. En aquest cas, elements com els punts de control d’accés, els camins marcats per a vianants o els passos de zebra esdevenen referències importants que ajuden a construir el model mental de l’espai i faciliten la navegació dins del recinte.

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Neus,

    Tens tota la raó, no es pot comparar un espai gran amb un petit pel que fa a la orientació. Una de les coses que més em va sorprendre del meu lloc de feina és que just davant de l’ascensor, hi ha un cartell on indica què hi ha a cada planta (són 8 plantes), però dins de l’ascensor no hi ha res més, i tampoc a les plantes. Vaig haver de fer una foto del cartell, per consultar-lo cada vegada que havia de canviar de planta, per no haver de baixar a baix, fins que m’ho vaig aprendre de memòria. Tot això es podria solventar molt fàcilment posant indicacions a dins de l’ascensor o un cartell informatiu a cada planta.

    Tindria molts exemples per analitzar, és una llàstima no poder triar aquest espai per qüestions de privacitat, però hi ha molt a millorar i moltes senyals facilitaríen molt l’ús de les instalacions als usuaris, tant nous com veterans.

    Bea

  2. Leila Da Silva Lima says:

    El teu exemple m’ha semblat interessant perquè no és un espai fàcil per a algú que entra per primera vegada, normalment aquests en tipus d’espai no pensem gaire quan parlem de senyalètica. El lloc que has triat té un recorregut una mica llarg abans d’arribar a les oficines i és normal que algú dubti si no coneix el lloc. El mapa ajuda a veure el recorregut d’una manera més clara, sobretot amb els punts que marques. En llocs així jo també acostumo a fixar-me molt en coses concretes com l’aparcament o l’entrada de l’edifici per saber si vaig bé.
    Encara que hi hagi indicacions, moltes vegades la gent busca referències molt concretes per saber si va bé, com un edifici, una porta o algun element visible del recorregut. En aquest sentit crec que el mapa ajuda a entendre aquests punts clau del trajecte.
    Penso que la proposta és un bon exemple de com simplificar un recorregut que en realitat té bastants passos, i això fa que sigui més fàcil d’explicar a algú que no coneix l’espai.