Publicat per

PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

Publicat per

PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La idea és: entres…
IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La…

IDEA GENERAL

Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”.

 

La idea és: entres al pavelló i ja saps on anar

No vull que siga un sistema de llegir, sinó de moure’s.

  • ha de ser intuïtiu
  • ha de funcionar en moviment
  • ha de ser molt visual

     

QUÈ NECESSITA EL SISTEMA

Ho he dividit molt simple:

  • orientar-se
  • saber on estàs
  • arribar a un lloc
  • no perdre’s
  • sentir-se segur
  • I sobretot: no dependre del text

Si has de parar a llegir, ja no funciona

 

COM FUNCIONA EL SISTEMA (EN EL MEU CAP)

És com una seqüència:

ENTRES → ENTENS → CAMINES → ARRIBES

  • mapa = entendre tot
  • fletxes = seguir
  • colors = saber on vas
  • senyals = confirmar

 És com un “guia invisible”

ON ES PERD LA GENT

Punts clau:

  • entrada (primer impacte, no hi ha mapa)
  • passadissos (dubtes constants)
  • cruïlles (decisions)
  • arribada (confirmar si és correcte)

Si és complicat, no es llig caminant

No és per llegir, és per entendre ràpid

El color és el que realment guia

Si no s’entén en 1 segon → fora

CONCLUSIONS EXTRETES DE L’ANÀLISI

  • contrast
  • claredat
  • veure-ho des de lluny
  • no saturar
  • que siga inclusiu

menys informació = millor orientació

Encara no tinc una solució clara.

Però el que més m’interessa és:

  • que no depenga del text
  • que es puga entendre caminant
  • que el cos siga qui entén el sistema

Ha de ser quasi instintiu

 

Debat4el PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola, Elizabeth!
    M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.

    Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.

    Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.

    Gràcies, Anna

  2. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç. 

    M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment. 

    Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.

  3. Anna Petrus Rodriguez says:

    Hola Elizabeth!

    M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.

    També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.

    Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.

    En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.

  4. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.

    Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Publicat per

PAC1 – Descobrir la Senyalística

Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria. Lliurament de l'activitat PAC1 …
Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria. Lliurament de l'activitat PAC1…

Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria.

Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística

No hi ha comentaris.

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Publicat per

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Espai escollit L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat…
Espai escollit L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una…

Espai escollit

L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat molt clara perquè hi vaig moltes vegades a comprar.

Situació plantejada

He fet l’exercici en un context real: estava al café amb uns amics i els he explicat el recorregut mentre que havia de fer al supermercat seguint la meua llista de la compra, que consistia en: daurada (peix), suc de pinya i iogurts.

El punt A era la peixateria i el punt B la zona de lactis.

Els he explicat que començava en la peixateria (zona del fons del supermercat), després havia de continuar pel passadís final que creua tota la tenda, girar cap a l’esquerra al corredor on estan els sucs per agafar el suc de pinya, i finalment girar a la dreta a la zona de lactis, on es troben els iogurts.

El recorregut, per tant, no era estrictament lineal, sinó amb dos girs seguint una seqüència funcional marcada per la lògica de la compra.

Estratègia utilitzada per facilitar l’orientació

En el mapa que he dibuixat i he passat a net, he utilitzat:

  • Una planta simplificada (no totalment proporcional, sinó basada en el record)
  • Zones diferenciades per categories (peixateria, sucs, lactis…)
  • Fletxes marcant el recorregut amb altre color
  • Punts d’inici i final clarament indicats
  • Elements estructurals que ajuden a ubicar-se (carrer, passadís, prestatgeries, caixes)

He prioritzat els punts de referència més que no la mida exacta de l’espai. El meu model mental no es basa tant en distàncies com en categories de producte.

En fer l’exercici, m’he adonat que:

  • El model mental que construïm d’un espai comercial està molt vinculat a l’ús que en fem.
  • Recorde millor les zones per funció (peix, sucs, lactis) que no per forma arquitectònica.
  • Els corredors actuen com a eixos estructuradors.
  • Els canvis d’il·luminació i materials (zona fresca vs. prestatgeries) també ajuden a orientar-se.

Una dificultat habitual és que els espais comercials estan pensats per generar recorreguts no lineals i fomentar el consum, cosa que pot desorientar si busques una cosa concreta.

Els elements que més m’ajuden a navegar són:

  • La senyalística superior.
  • La repetició estructural dels passadissos.
  • Els punts “àncora” (com la peixateria o la caixa).

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
    Gràcies!
    Anna Solé

  2. Helena Garmendia Hijarrubia says:

    Hola, Elisabeth, hola, Anna,

    La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.

    Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a  estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.

    En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.

    Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.

    Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).

    En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.