Publicat per 
Publicat per
IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La idea és: entres…
IDEA GENERAL Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”. La…
IDEA GENERAL
Estic pensant el sistema de senyalística com una cosa que no hauria de “fer pensar massa”.
La idea és: entres al pavelló i ja saps on anar
No vull que siga un sistema de llegir, sinó de moure’s.
- ha de ser intuïtiu
- ha de funcionar en moviment
- ha de ser molt visual
QUÈ NECESSITA EL SISTEMA
Ho he dividit molt simple:
- orientar-se
- saber on estàs
- arribar a un lloc
- no perdre’s
- sentir-se segur
- I sobretot: no dependre del text
Si has de parar a llegir, ja no funciona
COM FUNCIONA EL SISTEMA (EN EL MEU CAP)
És com una seqüència:
ENTRES → ENTENS → CAMINES → ARRIBES
- mapa = entendre tot
- fletxes = seguir
- colors = saber on vas
- senyals = confirmar
És com un “guia invisible”
ON ES PERD LA GENT
Punts clau:
- entrada (primer impacte, no hi ha mapa)
- passadissos (dubtes constants)
- cruïlles (decisions)
- arribada (confirmar si és correcte)
Si és complicat, no es llig caminant
No és per llegir, és per entendre ràpid
El color és el que realment guia
Si no s’entén en 1 segon → fora
CONCLUSIONS EXTRETES DE L’ANÀLISI
- contrast
- claredat
- veure-ho des de lluny
- no saturar
- que siga inclusiu
menys informació = millor orientació
Encara no tinc una solució clara.
Però el que més m’interessa és:
- que no depenga del text
- que es puga entendre caminant
- que el cos siga qui entén el sistema
Ha de ser quasi instintiu
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Elizabeth!
M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.
Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.
Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.
Gràcies, Anna
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç.
M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment.
Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.
Hola Elizabeth!
M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.
També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.
Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.
En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.
Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.