Publicat per 
Elizabeth Lopez Espi
Publicat per
Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística
- Anna Solé Cañellas says:
Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
Gràcies!
Anna Solé - Helena Garmendia Hijarrubia says:
Hola, Elisabeth, hola, Anna,
La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.
Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.
En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.
Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.
Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).
En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Elizabeth!
M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.
Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.
Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.
Gràcies, Anna
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç.
M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment.
Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.
Hola Elizabeth!
M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.
També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.
Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.
En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.
Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.