Publicat per 
Henriette Beatrice Popescu
Publicat per
Debat0el PAC1 – Descobrir la Senyalística
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística
- Henriette Beatrice Popescu says:
Hola Neus,
Tens tota la raó, no es pot comparar un espai gran amb un petit pel que fa a la orientació. Una de les coses que més em va sorprendre del meu lloc de feina és que just davant de l’ascensor, hi ha un cartell on indica què hi ha a cada planta (són 8 plantes), però dins de l’ascensor no hi ha res més, i tampoc a les plantes. Vaig haver de fer una foto del cartell, per consultar-lo cada vegada que havia de canviar de planta, per no haver de baixar a baix, fins que m’ho vaig aprendre de memòria. Tot això es podria solventar molt fàcilment posant indicacions a dins de l’ascensor o un cartell informatiu a cada planta.
Tindria molts exemples per analitzar, és una llàstima no poder triar aquest espai per qüestions de privacitat, però hi ha molt a millorar i moltes senyals facilitaríen molt l’ús de les instalacions als usuaris, tant nous com veterans.
Bea
- Leila Da Silva Lima says:
El teu exemple m’ha semblat interessant perquè no és un espai fàcil per a algú que entra per primera vegada, normalment aquests en tipus d’espai no pensem gaire quan parlem de senyalètica. El lloc que has triat té un recorregut una mica llarg abans d’arribar a les oficines i és normal que algú dubti si no coneix el lloc. El mapa ajuda a veure el recorregut d’una manera més clara, sobretot amb els punts que marques. En llocs així jo també acostumo a fixar-me molt en coses concretes com l’aparcament o l’entrada de l’edifici per saber si vaig bé.
Encara que hi hagi indicacions, moltes vegades la gent busca referències molt concretes per saber si va bé, com un edifici, una porta o algun element visible del recorregut. En aquest sentit crec que el mapa ajuda a entendre aquests punts clau del trajecte.
Penso que la proposta és un bon exemple de com simplificar un recorregut que en realitat té bastants passos, i això fa que sigui més fàcil d’explicar a algú que no coneix l’espai.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Henriette,
em sembla una proposta molt interessant. Les dues hipòtesis son molt diferents però tenen coherència. En aquest context, contestant a la teva pregunta, tot i tenir costos més elevats, tiraria la segona opció ja que fa de l’estació un lloc molt més agradable i a més a més transmet la història del territori de forma indirecta. El més important per la segona opció jo diria que és l’elecció correcta dels materials per tal de que arribi correctament el missatge que vols transmetre i potser algun panell informatiu que expliqui una mica d’història breu per integrar l’usuari i que pugui tenir una experiència completa pel que fa al disseny.
Salutacions,
Meritxell Martí
Hola Meritxell,
Moltes gràcies pel teu feedback. Personalment, també em tira més la segona opció, sobretot perquè tinc certa història amb la ciutat i amb l’antiga estació d’autobusos. És d’apreciar que a la ciutat s’hagi volgut innovar i, tot i així, mantenir espais antics amb una gran personalitat i recorregut al darrere. Per la proposta final, havia pensat com tu dius, incloure unes senyals narratives del propi espai, que crec que van alineades amb el que comentes del panell informatiu.
Salutacions,
Bea
Hola, Henriette!
A nivell general, crec que has plantejat dues hipòtesis molt vàlides i ben enfocades, i considero que totes dues podrien funcionar correctament si es desenvolupen amb criteri.
Dit això, tenint en compte que es tracta de l’Estació d’Autobusos de Lleida, un espai amb molt trànsit de persones, sovint no habituals, penso que la funció principal de la senyalètica hauria de ser comunicar i guiar els usuaris de la manera més clara, ràpida i intuïtiva possible.
Per aquest motiu, personalment m’inclino cap a la hipòtesi 1. Un redisseny institucional contemporani pot resultar més familiar i fàcilment recognoscible per a la majoria d’usuaris, fet que pot millorar la comprensió del sistema de senyalètica. A més, el fet que sigui institucional no implica necessàriament que hagi de ser un sistema avorrit o antiquat; es pot treballar des d’un llenguatge perfectament modern i actual.
Pel que fa a la segona proposta, també em sembla interessant i amb potencial, però és cert que per a usuaris que no tenen cap vinculació amb Lleida, potser no és evident la referència a la farinera de la Meta i als Daus. Això podria fer que el sistema perdi part de la seva claredat i immediatesa comunicativa.
En qualsevol cas, crec que has desenvolupat dues línies molt sòlides i, tal com comentaves, si es treballen bé i amb pensament crític, totes dues poden arribar a funcionar molt bé.
Salutacions,