Explicació del recorregut i circulació de l’espai

El mapa representa el recorregut principal de visita dins del Monestir de Sant Pere de Rodes i permet comprendre com es mouen els visitants a través dels diferents espais del conjunt arquitectònic.

L’itinerari comença a la zona d’entrada i sortida del recinte, des d’on els visitants accedeixen al pati central. Aquest espai actua com a punt inicial de distribució cap a altres zones del monestir. Des d’aquest punt, el recorregut continua cap a l’eslgèsia, que funciona com un dels principals espais de connexió entre les diferents sales i nivells de l’edifici.

A partir de l’eslgèsia, els visitants poden accedir a diferents dependències del monestir i continuar el recorregut fins arribar al claustre, un dels espais principals del conjunt patrimonial. Aquest recorregut combina espais oberts on es pot accedir al claustre inferiror, al propi claustre i a la part superior, connectats mitjançant passadissos i escales.

L’anàlisi del recorregut permet identificar diversos punts on la circulació pot generar confusió. Alguns trams del recorregut no tenen continuïtat directa o requereixen retrocedir pel mateix camí per continuar la visita, fet que pot dificultar l’orientació dels visitants. A més, determinats accessos a sales o zones del monestir no estan clarament identificats, cosa que pot provocar que alguns espais passin desapercebuts.

En el mapa també s’identifiquen alguns punts estratègics on seria convenient incorporar mapes o elements d’orientació, especialment a l’entrada del recinte i en zones de canvi de direcció del recorregut. Aquestes intervencions permetrien reforçar la comprensió de la circulació dins del monestir i facilitar una experiència de visita més clara i intuïtiva.

Aquest vídeo presenta una síntesi de l’anàlisi realitzada sobre el sistema de senyalètica del Monestir de Sant Pere de Rodes, situat al Parc Natural del Cap de Creus, a prop del Port de la Selva. A partir de l’observació del recorregut de visita s’identifiquen diversos punts de millora relacionats amb la claredat de l’itinerari, la coherència visual dels cartells i la identificació d’alguns espais.

Hola,

En aquest projecte he triat analitzar la senyalística de la nova Estació d’autobusos de Lleida, inaugurada el passat 27/02.

A continuació, les suggerencies de millora que he trobat:

Moltes gràcies,

Hola!  En aquest projecte analitze el sistema de senyalística del Pavelló La Solana de l’Olleria.

Hola,

Per a aquesta activitat, he escollit l’accés a les oficines de la fàbrica on treballo. Es tracta d’un entorn industrial on l’entrada de visitants externs requereix un procés de registre i control d’accés bastant estructurat. Per aquest motiu, sovint he d’explicar aquest recorregut a persones que visiten les instal·lacions per primera vegada.

El procés comença abans de l’arribada dels visitants. Prèviament aviso al departament anomenat Bàscula de la seva visita, indicant el dia, l’hora i les dades d’identificació de les persones que accediran al recinte. Quan els visitants arriben a la fàbrica, el primer punt al qual s’han de dirigir és precisament Bàscula (1), on recullen les targetes de visitant necessàries per moure’s dins del recinte.

Un cop disposen de la targeta, els visitants han de dirigir-se a la zona d’aparcament. Des d’allí continuen el recorregut a peu fins al punt d’accés al recinte (2), on han de validar la targeta per poder entrar. A partir d’aquest punt, el recorregut continua fins a l’edifici d’oficines (3), situades davant d’un pas de sebra marcat al terra que connecta el recorregut de vianants amb l’entrada de l’edifici. Finalment, pujant unes escales, arriben a la recepció (4). El personal d’atenció avisa de la seva arribada, fan emplenar unes dades, i jo baixo a rebre’ls mentre esperen a la sala d’espera.

Per facilitar l’orientació en el mapa, he utilitzat una estratègia basada en punts clau del recorregut numerats (Bàscula, aparcament, accés i recepció) i una línia de color blau que indica el trajecte que han de seguir els visitants. Aquesta simplificació permet comprendre ràpidament l’ordre dels espais i la seqüència de moviments necessaris per arribar al destí final.

Una de les dificultats principals en aquest tipus d’espais és que es tracta d’un entorn industrial amb edificis grans i funcions molt específiques, cosa que pot generar desorientació en persones que hi accedeixen per primera vegada. En aquest cas, elements com els punts de control d’accés, els camins marcats per a vianants o els passos de zebra esdevenen referències importants que ajuden a construir el model mental de l’espai i faciliten la navegació dins del recinte.

Espai escollit

L’espai que he triat és el Consum del meu poble, un lloc amb el qual mantinc una relació de quotidianitat molt clara perquè hi vaig moltes vegades a comprar.

Situació plantejada

He fet l’exercici en un context real: estava al café amb uns amics i els he explicat el recorregut mentre que havia de fer al supermercat seguint la meua llista de la compra, que consistia en: daurada (peix), suc de pinya i iogurts.

El punt A era la peixateria i el punt B la zona de lactis.

Els he explicat que començava en la peixateria (zona del fons del supermercat), després havia de continuar pel passadís final que creua tota la tenda, girar cap a l’esquerra al corredor on estan els sucs per agafar el suc de pinya, i finalment girar a la dreta a la zona de lactis, on es troben els iogurts.

El recorregut, per tant, no era estrictament lineal, sinó amb dos girs seguint una seqüència funcional marcada per la lògica de la compra.

Estratègia utilitzada per facilitar l’orientació

En el mapa que he dibuixat i he passat a net, he utilitzat:

• Una planta simplificada (no totalment proporcional, sinó basada en el record)
• Zones diferenciades per categories (peixateria, sucs, lactis…)
• Fletxes marcant el recorregut amb altre color
• Punts d’inici i final clarament indicats
• Elements estructurals que ajuden a ubicar-se (carrer, passadís, prestatgeries, caixes)

He prioritzat els punts de referència més que no la mida exacta de l’espai. El meu model mental no es basa tant en distàncies com en categories de producte.

En fer l’exercici, m’he adonat que:

• El model mental que construïm d’un espai comercial està molt vinculat a l’ús que en fem.
• Recorde millor les zones per funció (peix, sucs, lactis) que no per forma arquitectònica.
• Els corredors actuen com a eixos estructuradors.
• Els canvis d’il·luminació i materials (zona fresca vs. prestatgeries) també ajuden a orientar-se.

Una dificultat habitual és que els espais comercials estan pensats per generar recorreguts no lineals i fomentar el consum, cosa que pot desorientar si busques una cosa concreta.

Els elements que més m’ajuden a navegar són:

• La senyalística superior.
• La repetició estructural dels passadissos.
• Els punts “àncora” (com la peixateria o la caixa).