Debat3el PAC 2. Exploració de possibilitats

  1. Meritxell Martí I Martínez says:

    Hola Henriette,
    em sembla una proposta molt interessant. Les dues hipòtesis son molt diferents però tenen coherència. En aquest context, contestant a la teva pregunta, tot i tenir costos més elevats, tiraria la segona opció ja que fa de l’estació un lloc molt més agradable i a més a més transmet la història del territori de forma indirecta. El més important per la segona opció jo diria que és l’elecció correcta dels materials per tal de que arribi correctament el missatge que vols transmetre i potser algun panell informatiu que expliqui una mica d’història breu per integrar l’usuari i que pugui tenir una experiència completa pel que fa al disseny.

    Salutacions,
    Meritxell Martí

  2. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Meritxell,

    Moltes gràcies pel teu feedback. Personalment, també em tira més la segona opció, sobretot perquè tinc certa història amb la ciutat i amb l’antiga estació d’autobusos. És d’apreciar que a la ciutat s’hagi volgut innovar i, tot i així, mantenir espais antics amb una gran personalitat i recorregut al darrere. Per la proposta final, havia pensat com tu dius, incloure unes senyals narratives del propi espai, que crec que van alineades amb el que comentes del panell informatiu.

    Salutacions,

    Bea

  3. Iker Manchado Lozano says:

    Hola, Henriette!
    A nivell general, crec que has plantejat dues hipòtesis molt vàlides i ben enfocades, i considero que totes dues podrien funcionar correctament si es desenvolupen amb criteri.
    Dit això, tenint en compte que es tracta de l’Estació d’Autobusos de Lleida, un espai amb molt trànsit de persones, sovint no habituals, penso que la funció principal de la senyalètica hauria de ser comunicar i guiar els usuaris de la manera més clara, ràpida i intuïtiva possible.
    Per aquest motiu, personalment m’inclino cap a la hipòtesi 1. Un redisseny institucional contemporani pot resultar més familiar i fàcilment recognoscible per a la majoria d’usuaris, fet que pot millorar la comprensió del sistema de senyalètica. A més, el fet que sigui institucional no implica necessàriament que hagi de ser un sistema avorrit o antiquat; es pot treballar des d’un llenguatge perfectament modern i actual.
    Pel que fa a la segona proposta, també em sembla interessant i amb potencial, però és cert que per a usuaris que no tenen cap vinculació amb Lleida, potser no és evident la referència a la farinera de la Meta i als Daus. Això podria fer que el sistema perdi part de la seva claredat i immediatesa comunicativa.
    En qualsevol cas, crec que has desenvolupat dues línies molt sòlides i, tal com comentaves, si es treballen bé i amb pensament crític, totes dues poden arribar a funcionar molt bé.
    Salutacions,

Debat1el Anàlisis sistema de senyalètica — Faro Fitness

  1. Manel Font Ruiz says:

    Hola Laura,
    M’ha semblat una proposta molt clara i ben enfocada, sobretot en la manera com expliques els usuaris i les seves necessitats, que ajuda molt a entendre el context del gimnàs. També trobo molt encertat que detectis que el problema principal no és la falta d’informació sinó com està organitzada. La combinació que proposes entre sistema per recorregut i sistema per zones em sembla molt bona, perquè permet treballar tant la claredat com la part més visual. Potser podries reforçar aquesta idea definint una mica més com es veu això en punts concrets, com per exemple a l’entrada (amb un mapa clar) o en els vestuaris, que comentaves que són difícils de trobar.
    Una altra idea podria ser incorporar algun element molt visible des de lluny, com números grans o icones molt simples, sobretot per ajudar a orientar-se ràpidament dins del gimnàs.
    Crec que tens una base molt bona i que amb aquests petits ajustos pot quedar un sistema molt clar i funcional.

Debat4el PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola, Elizabeth!
    M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.

    Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.

    Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.

    Gràcies, Anna

  2. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç. 

    M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment. 

    Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.

  3. Anna Petrus Rodriguez says:

    Hola Elizabeth!

    M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.

    També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.

    Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.

    En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.

  4. Elizabeth Lopez Espi says:

    Hola Anna,

    Moltes gràcies pel teu comentari! 

    M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.

    Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.

Debat1el Debat – El paper del disseny en la senyalística

  1. Leila Da Silva Lima says:

    Hola Manel, trobo interessant el teu mapa perquè ajuda a entendre bastant bé com es fa el recorregut pel monestir. Sobretot es veu clar que el pati i l’església funcionen com a punts des d’on es distribueix la visita cap a altres espais. També em sembla encertat que comentis que hi ha zones on pot ser fàcil desorientar-se, perquè en edificis històrics amb molts passadissos i escales això passa sovint. Potser tenir algun mapa o indicació més clara en aquests punts ajudaria bastant als visitants.

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Henriette Beatrice Popescu says:

    Hola Neus,

    Tens tota la raó, no es pot comparar un espai gran amb un petit pel que fa a la orientació. Una de les coses que més em va sorprendre del meu lloc de feina és que just davant de l’ascensor, hi ha un cartell on indica què hi ha a cada planta (són 8 plantes), però dins de l’ascensor no hi ha res més, i tampoc a les plantes. Vaig haver de fer una foto del cartell, per consultar-lo cada vegada que havia de canviar de planta, per no haver de baixar a baix, fins que m’ho vaig aprendre de memòria. Tot això es podria solventar molt fàcilment posant indicacions a dins de l’ascensor o un cartell informatiu a cada planta.

    Tindria molts exemples per analitzar, és una llàstima no poder triar aquest espai per qüestions de privacitat, però hi ha molt a millorar i moltes senyals facilitaríen molt l’ús de les instalacions als usuaris, tant nous com veterans.

    Bea

  2. Leila Da Silva Lima says:

    El teu exemple m’ha semblat interessant perquè no és un espai fàcil per a algú que entra per primera vegada, normalment aquests en tipus d’espai no pensem gaire quan parlem de senyalètica. El lloc que has triat té un recorregut una mica llarg abans d’arribar a les oficines i és normal que algú dubti si no coneix el lloc. El mapa ajuda a veure el recorregut d’una manera més clara, sobretot amb els punts que marques. En llocs així jo també acostumo a fixar-me molt en coses concretes com l’aparcament o l’entrada de l’edifici per saber si vaig bé.
    Encara que hi hagi indicacions, moltes vegades la gent busca referències molt concretes per saber si va bé, com un edifici, una porta o algun element visible del recorregut. En aquest sentit crec que el mapa ajuda a entendre aquests punts clau del trajecte.
    Penso que la proposta és un bon exemple de com simplificar un recorregut que en realitat té bastants passos, i això fa que sigui més fàcil d’explicar a algú que no coneix l’espai.

Debat2el PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

  1. Anna Solé Cañellas says:

    Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
    Gràcies!
    Anna Solé

  2. Helena Garmendia Hijarrubia says:

    Hola, Elisabeth, hola, Anna,

    La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.

    Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a  estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.

    En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.

    Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.

    Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).

    En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.