Debat – El paper del disseny en la senyalística

Manel Font Ruiz
Visibilitat: Públic - - 1 comentari a Debat – El paper del disseny en la senyalística

Debat1

  1. Leila Da Silva Lima
    Visibilitat: Públic

    Hola Manel, trobo interessant el teu mapa perquè ajuda a entendre bastant bé com es fa el recorregut pel monestir. Sobretot es veu clar que el pati i l’església funcionen com a punts des d’on es distribueix la visita cap a altres espais. També em sembla encertat que comentis que hi ha zones on pot ser fàcil desorientar-se, perquè en edificis històrics amb molts passadissos i escales això passa sovint. Potser tenir algun mapa o indicació més clara en aquests punts ajudaria bastant als visitants.

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Henriette Beatrice Popescu
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Debat2

  1. Henriette Beatrice Popescu
    Visibilitat: Públic

    Hola Neus,

    Tens tota la raó, no es pot comparar un espai gran amb un petit pel que fa a la orientació. Una de les coses que més em va sorprendre del meu lloc de feina és que just davant de l’ascensor, hi ha un cartell on indica què hi ha a cada planta (són 8 plantes), però dins de l’ascensor no hi ha res més, i tampoc a les plantes. Vaig haver de fer una foto del cartell, per consultar-lo cada vegada que havia de canviar de planta, per no haver de baixar a baix, fins que m’ho vaig aprendre de memòria. Tot això es podria solventar molt fàcilment posant indicacions a dins de l’ascensor o un cartell informatiu a cada planta.

    Tindria molts exemples per analitzar, és una llàstima no poder triar aquest espai per qüestions de privacitat, però hi ha molt a millorar i moltes senyals facilitaríen molt l’ús de les instalacions als usuaris, tant nous com veterans.

    Bea

  2. Leila Da Silva Lima
    Visibilitat: Públic

    El teu exemple m’ha semblat interessant perquè no és un espai fàcil per a algú que entra per primera vegada, normalment aquests en tipus d’espai no pensem gaire quan parlem de senyalètica. El lloc que has triat té un recorregut una mica llarg abans d’arribar a les oficines i és normal que algú dubti si no coneix el lloc. El mapa ajuda a veure el recorregut d’una manera més clara, sobretot amb els punts que marques. En llocs així jo també acostumo a fixar-me molt en coses concretes com l’aparcament o l’entrada de l’edifici per saber si vaig bé.
    Encara que hi hagi indicacions, moltes vegades la gent busca referències molt concretes per saber si va bé, com un edifici, una porta o algun element visible del recorregut. En aquest sentit crec que el mapa ajuda a entendre aquests punts clau del trajecte.
    Penso que la proposta és un bon exemple de com simplificar un recorregut que en realitat té bastants passos, i això fa que sigui més fàcil d’explicar a algú que no coneix l’espai.

PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Elizabeth Lopez Espi
Visibilitat: Públic - - 2 comentaris a PAC1 – Debat. El paper del disseny en la senyalística

Debat2

  1. Anna Solé Cañellas
    Visibilitat: Públic

    Hola Elizabeth! M’agrada molt com has estructurat les indicacions i en especial com esmentes els punts d’àncora, cert és que mentalment és més fàcil de recordar els passadissos per productes rellevants que per estructura arquitectònica, però penso que ambdues formes es complementen, ja que quan hem de dibuixar el mapa per a explicar el recorregut hem d’acabar recorrent al dibuix clàssic tipus mapa. Per tant, si com a decisions finals s’acaba dibuixant un mapa estructural diria que és perquè és una estructura que funciona i amb la qual és fàcil orientar-se.
    Gràcies!
    Anna Solé

  2. Helena Garmendia Hijarrubia
    Visibilitat: Públic

    Hola, Elisabeth, hola, Anna,

    La proposta plantejada és molt interessant perquè mostra com els models mentals dels espais comercials es construeixen a partir de l’ús i de la funció, més que no pas de la seva arquitectura.

    Tal com comentes, recordes el recorregut sobretot a partir de categories de producte (peixateria, sucs, lactis) i dels passadissos que connecten aquestes zones. Això mostra que, en entorns quotidians com els supermercats, les persones orientem els nostres moviments mitjançant punts de referència significatius a modus d’àncores, que ens ajuden a  estructurar el recorregut de forma més intuïtiva.

    En aquest sentit, el que comenta l’Anna també és interessant: tot i que mentalment recordem els espais a partir d’elements funcionals, quan hem de representar-los solem recórrer a una estructura més pròxima al mapa clàssic, basada en un esquema més abstracte. Això mostra que el procés d’orientació combina dues vies: d’una banda, l’experiència de l’usuari i, de l’altra, una representació espacial més estructurada.

    Aquesta combinació és interessant des del punt de vista dels sistemes de senyalístiques, que, segons hem vist, poden integrar elements arquitectònics, senyals i punts de referència funcionals, per tal de facilitar la construcció del mapa mental dels usuaris.

    Cal tenir present un punt addicional sobre els espais comercials, i és que el seus sistema de senyalística pot respondre també a estratègies de circulació que busquen estimular el consum, fet que pot generar recorreguts menys directes però alhora més exploratoris (com seria el cas comentat sobre Ikea pel nostre company Jordi, al fòrum de presentacions).

    En definitiva, aquest exemple fa reflexionar sobre com la senyalística no només depèn de la disposició física de l’espai, sinó també de com les persones interpreten, recorden i utilitzen aquest espai, així com de l’objectiu del seu gestor.