Publicat per 
Lliurament de l'activitat PAC2
Publicat per 
Debat4el PAC2 – Debat. Reflexió d’un projecte
- Anna Solé Cañellas says:
Hola, Elizabeth!
M’agrada com planteges l’orientació en el pavelló, com bé dius és molt important que l’usuari no se senti perdut en cap moment ni hagi de pensar massa, per a poder accedir a l’espai que desitja. Trobo interessant afegir un mapa a l’entrada per a guiar bé i perquè així l’usuari pugui fer-se un mapa mental en el moment de moure’s pel pavelló i poder així orientar-se fàcilment. El recurs d’utilitzar les parets amb pintades integrades en l’arquitectura de l’espai que indiquin direccions o zones on es troba l’usuari, crec que és un recurs molt interessant i en el cas del pavelló crec que també és molt estètic i pot funcionar bé.Trobo a faltar una tipologia de senyalització més inclusiva pensant en les persones amb problemàtiques visuals, crec que en la hipòtesi 1 si planteges que les línies del terra tinguin relleu per a poder fer de guia mitjançant el tacte pot ser un recurs interessant i alhora que estaries guiant amb el color també guiaries amb el tacte, sense haver de fer grans canvis en el disseny.
Per concloure crec que tot el treball està ben estructurat i amb unes idees i objectius clars de millora de la senyalística de l’espai.
Gràcies, Anna
- Elizabeth Lopez Espi says:
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques el tema de l’orientació perquè és un dels objectius principals del projecte: que l’usuari puga moure’s pel pavelló de manera intuïtiva i sense esforç.
M’agrada que aprecies les pintades integrades en l’arquitectura, ja que l’objectiu era aquest: que la senyalística no siga només funcional, sinó que també s’integre en l’espai i el faça més coherent visualment.
Pel que fa a la teua aportació sobre la inclusió, estic completament d’acord amb tu. He de confessar que no havia reflexionat prou sobre les necessitats de les persones amb dificultats visuals, i la teua proposta d’incorporar relleu en les línies del terra em sembla molt valuosa. Agraïsc molt la teua mirada crítica.
- Anna Petrus Rodriguez says:
Hola Elizabeth!
M’agrada com planteges el sistema des d’una idea tan clara: que no hagi de fer pensar massa. Es nota que estàs enfocant la senyalística des de l’experiència real de l’usuari, i sobretot des del moviment, que crec que és molt encertat en un espai com aquest.
També trobo molt interessant la seqüència que proposes (entres – entens – camines – arribes), perquè ajuda molt a entendre el sistema com un procés i no només com un conjunt de senyals. A més, el fet de reduir la dependència del text em sembla molt coherent amb aquesta idea de fer-lo més intuïtiu i accessible.
Potser l’únic dubte que em genera és fins a quin punt es pot prescindir tant del text en alguns moments clau. Per exemple, en punts com les cruïlles o l’arribada, potser sí que cal algun suport més explícit perquè l’usuari confirmi que va pel bon camí sense dubtes.
En tot cas, crec que tens una base conceptual molt potent i molt ben enfocada, i pot donar lloc a un sistema molt interessant si aconsegueixes equilibrar aquesta intuïció amb una mica de reforç informatiu.
- Elizabeth Lopez Espi says:
Hola Anna,
Moltes gràcies pel teu comentari!
M’alegra que destaques la idea de no fer pensar massa a l’usuari, perquè era just el punt de partida del projecte: treballar la senyalística des del moviment i l’experiència real dins de l’espai. També m’agrada que menciones la seqüència, perquè per a mi era important entendre el sistema com un procés (entres – entens – camines – arribes) i no només com elements aïllats.
Respecte al que comentes del text, tens tota la raó. A vegades estàs tan enfrascada en el teu propi projecte que no t’adones d’aquests punts més evidents, i en aquest cas potser he anat massa cap a la simplificació. En moments clau com les cruïlles o l’arribada, sí que afegiré un reforç més explícit perquè l’usuari confirme que va pel bon camí sense dubtes. A més, també li faré cas al que ha comentat l’altra Anna sobre la importància d’incorporar solucions més inclusives, així que intentaré reforçar el sistema no només a nivell visual sinó també pensant en altres formes de percepció.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Henriette,
em sembla una proposta molt interessant. Les dues hipòtesis son molt diferents però tenen coherència. En aquest context, contestant a la teva pregunta, tot i tenir costos més elevats, tiraria la segona opció ja que fa de l’estació un lloc molt més agradable i a més a més transmet la història del territori de forma indirecta. El més important per la segona opció jo diria que és l’elecció correcta dels materials per tal de que arribi correctament el missatge que vols transmetre i potser algun panell informatiu que expliqui una mica d’història breu per integrar l’usuari i que pugui tenir una experiència completa pel que fa al disseny.
Salutacions,
Meritxell Martí
Hola Meritxell,
Moltes gràcies pel teu feedback. Personalment, també em tira més la segona opció, sobretot perquè tinc certa història amb la ciutat i amb l’antiga estació d’autobusos. És d’apreciar que a la ciutat s’hagi volgut innovar i, tot i així, mantenir espais antics amb una gran personalitat i recorregut al darrere. Per la proposta final, havia pensat com tu dius, incloure unes senyals narratives del propi espai, que crec que van alineades amb el que comentes del panell informatiu.
Salutacions,
Bea
Hola, Henriette!
A nivell general, crec que has plantejat dues hipòtesis molt vàlides i ben enfocades, i considero que totes dues podrien funcionar correctament si es desenvolupen amb criteri.
Dit això, tenint en compte que es tracta de l’Estació d’Autobusos de Lleida, un espai amb molt trànsit de persones, sovint no habituals, penso que la funció principal de la senyalètica hauria de ser comunicar i guiar els usuaris de la manera més clara, ràpida i intuïtiva possible.
Per aquest motiu, personalment m’inclino cap a la hipòtesi 1. Un redisseny institucional contemporani pot resultar més familiar i fàcilment recognoscible per a la majoria d’usuaris, fet que pot millorar la comprensió del sistema de senyalètica. A més, el fet que sigui institucional no implica necessàriament que hagi de ser un sistema avorrit o antiquat; es pot treballar des d’un llenguatge perfectament modern i actual.
Pel que fa a la segona proposta, també em sembla interessant i amb potencial, però és cert que per a usuaris que no tenen cap vinculació amb Lleida, potser no és evident la referència a la farinera de la Meta i als Daus. Això podria fer que el sistema perdi part de la seva claredat i immediatesa comunicativa.
En qualsevol cas, crec que has desenvolupat dues línies molt sòlides i, tal com comentaves, si es treballen bé i amb pensament crític, totes dues poden arribar a funcionar molt bé.
Salutacions,